Viladrau
El Poble
Extensió i Limits
Clima i Vegetació
La Hostòria
La Cultura
Restaurantes
Hoteles y Hostales
Turismo Rural
Mapa de Viladrau
Rutas Guiadas
Reservar en línea
Ayuntamiento
Contacto
Mapa del sitio

 

El poble de Viladrau

 

 

 

 Viladrau Municipi d'Osona, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Montseny. El terme s'estén als vessants septentrionals del Matagalls (1 694 m alt) i del coll de Sant Marçal, fins al puig de Fàbrega (749 m) i Puig-l'agulla (810 m). Comprèn la capçalera de la riera Major, que recull les aigües del Matagalls i del massís de Sant Segimon. El territori és molt muntanyós, amb importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges (existeix encara al Matagalls un règim de copropietat i emprius, amb un reglament del 1833). Hom hi havia explotat jaciments d'ametistes i de barita al sot de Rigròs, prop del coll de Sant Marçal. L'agricultura té poca importància (només el 3,6% de les terres era conreat el 1991). Els principals conreus són els cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters; el bestiar, especialment l'oví, té més entitat. El 56% del terme és ocupat pel bosc, i la seva explotació té una considerable importància. L'activitat industrial és gairebé inexistent, i actualment el turisme és la base de l'economia. De fet, la funció d'estiueig i de segona residència ja eren rellevants al començament del s XX; posteriorment s'hi ha afegit el turisme de cap de setmana, atret pels paratges del parc natural del Montseny. Hi ha nombroses torres i xalets, a més de dos hotels, quatre hostals i residències que, en total, el 1991 sumaven unes 270 places. El 1994 hi fou inaugurat un camp de polo. Entre les antigues i importants masies es destaquen les d'Espinzella, on residiren els senyors del castell de Taradell, la Sala, casa pairal de Joan de Serrallonga, can Gat, la Vila, Masvidal, el Pujol de Muntanya, el Noguer, la Noguera, Rosquelles, el Bofill i Molins. El poble (683 h agl [1996]; 821 m alt), a la dreta de la riera Major, és arrecerat a la carena que va del coll de Bordoriol al collet de Gomares. L'església parroquial (Sant Martí), esmentada ja el 898, fou renovada en època romànica (resta part de l'atri o galilea), i posteriorment el 1769. Formava part de la baronia de Taradell, dita també de Taradell i Viladrau, que governaven dos batlles. La localitat esdevingué a la primera meitat del s XX, gràcies a la vinculació de J.Bofill i Mates (autor de La Muntanya d'Ametistes) amb Rosquelles, i de J.Bofill i Ferro amb ca l'Herbolari, lloc de reunió de diversos intel·lectuals i escriptors (Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent, Duran i Sanpere, etc); durant la guerra civil hom custodià (1938), davant el perill dels bombardeigs a Barcelona, l'Arxiu General de Catalunya en cinc cases de la població. El municipi comprèn, a més, les masies de Vilarmau i del Pujol de Muntanya, i els veïnats de les Índies, les Corts, les Paitides i Masvidal, els santuaris de l'Erola i Sant Segimon del Montseny i l'ermita de Sant Miquel dels Barretons.