Viladrau
El Poble
Extensió i Limits
Clima i Vegetació
La Hostòria
La Cultura
Restaurantes
Hoteles y Hostales
Turismo Rural
Mapa de Viladrau
Rutas Guiadas
Reservar en línea
Ayuntamiento
Contacto
Mapa del sitio

 

La Cultura

 

 

 

 

 

 

 

El poble de Viladrau ha tingut una destacada vinculació amb el món de la cultura, i en especial amb el món literari. Ja al segle XIX, Jaume Bofill i Mates (1878-1933), conegut amb el pseudònim deGuerau de Liost, el qual residí al casal de Rosquelles, fou qui, aprofitant alguna llegenda local, convertí les fonts de les Paitides i la de l'Oreneta, situades al veïnat de les Paitides, en fades o dones d'aigua; aquestes tenen un important paper en la seva obraLa Muntanya d'Ametistes, on es dóna una admirable versió poètica del Montseny. Al segle XX, Viladrau esdevingué lloc de reunió d'escriptors i intel·lectuals, i durant la guerra civil de 1936-39 fou refugi de Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent iAgustí Duran i Sanpere, que hi traslladà, per salvar-la de les depredacions de la guerra, una bona part de la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó; més tard hi residí llargues temporades Ramon d'Abadal i de Vinyals.
En temps més recents, a Viladrau cal destacarl'Associació d'Amics del Montseny, grup dedicat a la defensa, la protecció i la promoció del massís, que organitza a més, des del 1982, el premi literari Montseny. Quant als equipaments culturals, destaca el Centre Cultural Europeu de la Natura, innaugurat el novembre de 1999. Acull dos espais temàtics de caràcter permanent, l'un dedicat a l'aigua (Museu de l'Aigua), que s'innaugurà el desembre de 2000, i un dedicat als arbres, i més concretament al seu creixement i desenvolupament al bosc.
D'entre les festes que se celebren, destaca la festa major d'estiu (8 de setembre), durant la qual té lloc el ball del ciri i la contradansa. Per Quaresma, el divendres sant, es celebra la festa dels Esclops d'en Pau. Aquesta curiosa festa adoptà el nom de l'antic joc amb que els vilatans s'entretenien antigament al no poder jugar a cartes, degut que estava prohibit durant aquest període religiós. Al mes de maig es fa un aplec al santuari de Sant Segimon de Montseny.