Viladrau
El Poble
Extensió i Limits
Clima i Vegetació
La Hostòria
La Cultura
Restaurantes
Hoteles y Hostales
Turismo Rural
Mapa de Viladrau
Rutas Guiadas
Reservar en línea
Ayuntamiento
Contacto
Mapa del sitio

 

La Història

 

 

 

 

El terme de Viladrau correspon al sector oriental de l'antic terme senyorial del castell de Taradell, que incloïa tot l'actual municipi, i tenia com a límit E la roca de la Consolva (992 m), la torre de Vilarmau i el coll de Bordoriol fins al coll de Sant Marçal. Aquest castell es trobava a llevant de Taradell, i tenia també sota el seu domini les demarcacions de Taradell, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons. En resten importants ruïnes, però els seus senyors, els Taradell i Vilademany, tenien com a residència osonenca el mas d'Espinzella. El domini senyorial del terme passà successivament als Cruïlles, als Perapertusa, vescomtes de Jóc, als Bournonville, marquesos de Rupit, als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.
El famós bandoler Joan Sala, conegut amb el nom de Serrallonga per haver-se casat amb la pubilla del mas Serrallonga de Querós naixé al mas de la Sala, el 1594. Aquest personatge evoca un període molt turmentat de la història de Viladrau, lligada també amb Rocaguinarda. Amb tots dos bandolers militaren molts fills de Viladrau, com dos germans del mateix Serrallonga —en Joanet i el Tendre—, en Segimon, l'Espinzella, en Puigdelavall i l'Estrany, entre els anys 1603-1623. A la mateixa època hi hagué a Viladrau alguns processos de bruixeria. Segons aquests, les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles eren tingudes per famílies de bruixots

 

 

El poble de Viladrau (821 m i 822 h el 2005) es troba a la solana de la serra del Martí i la Vila, que arriba fins al puig de la Torre de Vilarmau. Té un nucli de carrers petits i estrets on hi ha la plaça i l'església. L'església parroquial de Sant Martí de Viladrau, documentada des del 898, conserva de l'edifici consagrat el 1082 uns arcs d'una antiga galilea o pòrtic romànic, però la resta fou transformada amb capelles cobertes amb voltes de nervacions, afegides entre el 1638 i el 1875, que ara formen les naus laterals, i amb una renovació substancial feta el 1769, data que es llegeix a la façana, abarrocada.
Les cases dels segles XVII i XVIII han estat en la seva major part transformades i renovades en època recent. Al voltant de la capella de la Pietat, existent ja el 1603, a l'antic camí de la vila, es formà un petit nucli o barri al mateix segle XVII. La base econòmica des del començament del segle XX és la que deriva de la funció del poble com a lloc de residència i estiueig, que motivà la construcció d'un gran nombre de xalets i torres residencials, algunes de tipus modernista, que s'estenen per les valls i les petites eminències que envolten la població, seguint els camins que menen als masos o a les poblacions veïnes, i formant a voltes petits ravals o veïnats com el de les Índies, al N de la població, el de les Paitides, a llevant o el de les Casiques a ponent